Els Verds acaben la millor temporada de la història amb un segon 3 de 10 amb folre i manilles descarregat i amb el primer intent de la història del 4 de 10 amb folre i manilles

 


 

Els dies previs ja ho anunciaven: alguna cosa grossa s’estava coent a Cal Figarot. Després de completar la millor actuació de la història per Sant Fèlix, molts es preguntaven: “i els Verds, ara què?”. L’últim assaig abans de Tots Sants, el dia 30 d’octubre, va ser un d’aquells assaigs que es recordarà durant temps: molts castellers, castellers vinguts també d’altres colles, unes proves monstruoses. El guió era clar: 5 de 9 amb folre, repetir el 3 de 10 amb folre i manilles i, si tot sortia bé, atacar el 4 per cloure la diada amb un nou pilar de 8 amb folre i manilles.

 

Castell a castell, així havia d’anar la diada el dia 1. De sortida, el 5 de 9 amb folre, el primer de la temporada pels Verds, un castell que no portaven a plaça des de Tots Sants del 2011. Al segon peu el castell va anar amunt i, tot i que treballat als pisos superiors, es va descarregar sense masses complicacions. Canvi de xip, i ara a pel 3 de 10 amb folre i manilles. A tornar-lo descarregar just dos mesos després de fer-ho per primera vegada a la història de la colla; gairebé 15 anys després de carregar-lo per primera vegada. Al tancar-se la pinya, el folre i les manilles es van enlairar amb agilitat i serenor. Sense pensar-ho dues vegades el castell va anar amunt, però a diferència del 30 d’agost, el tronc no es va trobar còmode en cap moment. Rebregat i tremoladís, però amb la convicció d’haver-li guanyat la partida. Escac i mat; descarregat amb el cap i amb el cor, els Castellers eren capaços de dominar el 3 de 10 amb folre i manilles. La plaça va esclatar amb bogeria, i els castellers i castelleres també. Conscients que acabaven de fer història novament – dos 3 de 10 amb folre i manilles en una sola temporada- i que havien complert les dues condicions prèvies, el primer intent de 4 de 10 amb folre i manilles va ser una realitat. Feia just 17 anys que s’havia provat per primera vegada, però aquell Tots Sants del 96 no havien arribat a sonar gralles. Divendres passat, amb l’entrada dels setens, el castell es va trencar, però els vilafranquins van obrir la porta a un nou objectiu de cara a les properes temporades. Com a repetició, els Verds van descarregar el 4 de 9 amb folre i a la ronda de pilars, el de 8 folrat i emmanillat, el cinquè de la temporada.

 

La història castellera va tornar a somriure als vilafranquins.