Els perquès de la millor colla del món casteller

2011-05-04T16:42:07+01:004 Maig 2011|Notícies castelleres|0 Comments

Article d’opinió de Joan Sala (XT) publicat a la revista El Figarot 41.

torre de vuit tots sants 2010

Una vegada finalitzada la temporada 2010, els Castellers de Vilafranca tornen a ser, de manera indiscutible, la millor colla del món casteller. Hom pot tenir la sensació d’estar vivint un “déjà vu”, però a diferència del caire imaginatiu i de somni que caracteritza aquest concepte els castellers i afeccionats podem sentir en la realitat més pura i amb fets palpables aquest lideratge ininterromput dels verds.

Enguany les cartes mostrades pels vilafranquins són clares i inqüestionables. Entre d’altres podem destacar: més castells de gamma extra que ningú,  un espectacular Sant Fèlix,  el primer lloc en el Concurs de Castells de Tarragona i l’assoliment per Tots Sants del 2 de 8 sense folre descarregat (fita que ha ultrapassat tots els límits coneguts pel món casteller actual).

Com una colla pot mantenir-se al cim del món casteller durant tota una dècada mostrant temporada rere temporada un repertori tan impressionant de castells?

Quan en el Sant Fèlix de 1995 els Castellers de Vilafranca aconsegueixen descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles, no només es treuen una gran espina clavada en el seu orgull sinó que inicien el que serà un ascens meteòric al capdamunt del món casteller convertint-se en líders indiscutibles de la denominada Segona Època d’Or dels castells i aconseguint guanyar, des de llavors, set de vuit Concursos de Castells de Tarragona.

Hi ha diverses causes: hores d’assaig, raons tècniques, canvi de mentalitat, caràcter dels caps de colla i juntes tècniques, número de gent, organització interna de l’entitat, influència de la colla en el moviment cultural i festiu de Vilafranca i comarca, etc. És impossible analitzar-les totes i per això miraré de parlar de les que em semblen més definitives. Anem a pams.

Pel que fa a les hores de treball, els Castellers de Vilafranca probablement van ser una de les primeres colles que va apostar per un canvi en l’assaig tradicional, tant en la divisió de treballs i  especialització com en quantitat d’hores.

Mostra de tot això  són els diferents assaigs que es duen a terme al llarg de la setmana: de pilar, els generals, els de canalla i en moltes temporades s’ha afegit l’específic de torre. La concentració d’una mateixa rutina en un assaig multiplica els resultats obtinguts reforçant la tècnica i la confiança necessària dels castellers que formen determinades estructures.

Una mostra clara la trobem en el 2 de 8 sense folre descarregat per Tots Sants. Ha estat la confirmació i l’evidència de que amb un assaig metòdic, estructurat i rigorós es pot aconseguir tot.

A més a més van -i han sabut- implicar als seus castellers en l’esforç i intensitat que suposa l’assaig de castells amb manilles i van crear el concepte “galeres”, no en un sentit pejoratiu sinó destacant, com no s’havia fet mai, la importància d’aquells que estan al peu del castell i que no es veuen a la foto.  Una autèntica declaració d’intencions.

A nivell tècnic hi ha dos arguments que ajuden a entendre l’assoliment cada temporada de la majoria dels seus objectius.

El primer és la quantitat de castells de 8 i mig i de 9 bàsics que descarreguen al llarg de l’any provocant que les vegades que porten a plaça el 3 i el 4 de 8 són poquíssimes. La idea no és tan aquesta sinó el nivell mínim que assoleixen els seus assaigs.

La segona és el plantejament que fan les diferents Juntes Tècniques dels troncs que han de configurar els seus gammes extres. M’explico. Hi ha colles que primer fan tota una sèrie de castells amb estructures que tenen com a objectiu assegurar el completar el castell. Els Castellers de Vilafranca intenten que des de començaments de temporada els troncs siguin en un tan per cent molt elevat els definitius. Així, guanyen temps (que avancen a l’assaig) i al mateix temps, aquests castellers de tronc assoleixen des del principi els castells inferiors.

A nivell ideològic i de mentalitat, l’assoliment d’aquell 2 de 9 amb folre i manilles del 1995, i el comandament de ferro que va instaurar i practicar el Francesc Moreno “Melilla” va fer que aquella colla que era l’eterna promesa es convertís en una colla que portava grans castells a totes les actuacions i que començava a trencar, sense complexos, molts dels tabús i límits existents fins llavors, forjant-se a si mateixa un caràcter col·lectiu lluitador i guanyador. A més, ja en època de Lluís Esclassans, es va iniciar i completar el mai prou valorat assoliment d’un calendari estable i paulatinament interioritzat pel gruix dels castellers. David Miret, continuant la feina metòdica i psicològica que feia en les pinyes, folres i manilles, ha aguditzat encara més aquest segell de colla lluitadora, basant-se això sí, en una incansable i dura feina prèvia als assaigs.

En aquest aspecte psicològic va ajudar moltíssim la consecució del pilar de 6. Espadat que va ser clau en la recuperació del 4 de 8 amb l’agulla, del pilar de 7 amb folre i del decimonònic pilar de 8 amb folre i manilles, estructures de les que van ser gairebé els únics dominadors.

Per acabar ja en el context estrictament casteller, s’ha d’apuntar també que un dels aspectes que comporta ser la primera colla del món casteller és ser colla receptora de molts castellers de troc i de pinya que volen millorar les seves aspiracions personals. Ho comento des d’un punt de neutralitat però reiterant que l’arribada de castellers ja preparats i bregats en les seves respectives colles aporten més elements positius que negatius.

A nivell d’entitat, els Castellers de Vilafranca han anat transformant una agrupació dedicada únicament als castells en una mena d’”empresa cultural” (ho dic amb admiració i entenent que són un bon exemple) referent no només a la seva ciutat sinó també a la resta de la comarca i del país.

L’estructuració interna en grans àrees amb una especialització i un gran equip de treball fa que l’organització contínua d’actes i activitats, la presència contínua dels verds en els mitjans de comunicació i en molts dels grans esdeveniments hagi relacionat la colla amb moltes zones de l’estranger  tenint com a punt culminant el viatge a Xile del 2008 i el que pot ser el viatge a l’Índia el 2011. Com a nota informativa, els verds han realitzat més d’una cinquantena d’actuacions internacionals des del 1995 amb tot el que això comporta: motivació, entrada de castellers nous, sentiment de pertinença, etc.

Segurament, es podrien escriure planes i planes, però jo resumiria la metamorfosis i el lideratge continu dels Castellers de Vilafranca en aquests conceptes: treball, metodologia, caràcter guanyador i internacionalització de la colla.

Ens trobem davant la millor colla de la història dels castells? És molt possible.

Joan Sala Giner

Casteller dels Xiquets de Tarragona

 

Deixa un comentari