El perquè de la superioritat verda

2011-04-26T11:41:40+01:0026 Abril 2011|Notícies castelleres|0 Comments

Article de JR Ocaña publicat al Figarot 41

celebracio_4d9fa_concurs

Al llarg de la temporada 2010, que tot just acabem de finalitzar, s’ha constatat un fet que es venia esbrinant durant tot l’any: l’extrema superioritat dels Castellers de Vilafranca respecte a les seves rivals més immediates, els Minyons de Terrassa i les colles vallenques. I és que no és només els castells que han ofert els penedesencs durant tot el present curs, sinó com els han executat, fent fàcil allò que és difícil.

Però per què els verds són actualment tan superiors? Primer per la baixada de nivell de les agrupacions vallenques, que enguany han signat una temporada bona, però discreta, per sota del nivell que han mostrat els darrers anys, tot i que al seu favor, és de justícia destacar que totes dues han arrossegat lesions importants d’alguns castellers de tronc i de canalla. Els Minyons de Terrassa, tot i carregar en la seva diada els tres de deu, també han evidenciat que encara són lluny de la colla vilafranquina.

Però si als rivals els costa tant mantenir el mateix nivell d’un any per l’altre, per què els de Cal Figarot ofereixen aquestes altíssimes prestacions durant tantes

temporades? Les raons són nombroses i diverses: el suport que els ofereix tota la comarca, no només la capital penedesenca; el seu elevat nivell d’assajos, tres dies a la setmana amb molta exigència per a tots els seus castellers; un suprem grau de competitivitat, gaudeixen superant els seus rivals en totes les places; la mentalitat guanyadora, tenen claríssim que volen ser els millors i treballen per ser-ho; una diversificació de la motivació, cada setmana i a cada plaça busquen les raons més diverses per motivar-se novament; i, finalment, la seva privilegiada situació geogràfica, al centre de la Catalunya castellera, que a més, impulsa a castellers i canalla d’altres colles i indrets a afiliar-se als verds, buscant militar en la millor colla i créixer personalment participant en les millors i més dificultoses estructures.

I enguany, tres diades han marcat aquesta exagerada diferència entre l’agrupació penedesenca i les seves més directes rivals: Sant Fèlix, on els van escombrar amb quatre construccions de gamma extra, el Concurs, que van guanyar sense despentinar-se, i on només el petit ensurt que van tenir amb el pilar de vuit va donar un xic d’emoció a aquest esdeveniment biennal, i l’extraordinari colofó de la diada de Tots Sants, la segona millor diada de tota la història, la primera en quan a castells completats, i amb la meravellosa torre de vuit neta que era vençuda per primera vegada.

Fent un paral·lelisme amb el Barça, que als verds ja els agrada, se’ls pot comparar perfectament amb els Guardiola Boys, “el once de las manitas”, deien als esports de Cuatro, perquè la superioritat que mostren davant dels seus rivals es totalment comparable amb la que mostra enguany l’equip blaugrana amb la resta d’equips. Molt hauran de treballar la resta de colles punteres si es volen acostar a la qualitat i nivell dels verds, potser hauran de fitxar al Mourinho de torn, i fins i tot ni així en tindran prou.

 

Deixa un comentari