Oriol Rossell: In memmoriam

2011-02-24T22:07:44+01:0024 Febrer 2011|Notícies castelleres|0 Comments

enterrament Oriol Rossell

FINS SEMPRE ORIOL!

En nom dels Castellers de Vilafranca i de la família Rossell-Trens us volem agrair a tots la vostra presència en aquesta cerimònia de comiat i de reconeixement a l’Oriol. 

Especialment agrair la presència dels representants de les colles castelleres que ens acompanyen avui i també les que ens han fet arribar per correu les seves mostres de condol i suport a la Montserrat, al Toni, la Mercè, la resta de la família, i a tota la Colla per la seva pèrdua. 

L’Oriol era una persona polifacètica, gran aficionat a l’esport, a la gastronomia, a la cultura, enamorat del Penedès i del seu país… però davant de tot era casteller: un casteller de soca-rel. 

Des dels primers assajos castellers a la taverna de Cal Noi-Noi a finals dels anys 20, de la mà del seu pare va anar mostrant afició pels castells, afició que va fructificar amb la creació de la colla Castellers de Vilafranca el 1948, sent l’Oriol el cap de Colla fundador d’aquells primers castellers de camisa rosada. 

A aquesta condició de Fundador i Cap de Colla cal afegir la de President honorífic del primer Patronat dels Castellers de Vilafranca previ a als Estatuts de la institució, a banda de casteller del tronc en els primers castells de set i de vuit de la Colla. 

Al llarg de la seva vida l’Oriol ha seguit amb gran atenció tot el que succeïa a la seva Colla i a la resta de colles castelleres. A la seva casa pairal de Sant Marçal ha anat guardant amb cura tot tipus de documentació escrita i audiovisual sobre els castells, convertint una de les estances de la casa, en un petit museu casteller de gran valor simbòlic per la Colla. 

Sempre va tenir les portes de Can Cassanyes obertes a tothom i si era per parlar de castells encara més. Només fa 15 dies ens va rebre a casa seva a tots els Caps de Colla i Presidents dels Castellers de Vilafranca. Durant tot el dinar es va mostrar molt participatiu, ens va donar consells i va felicitar al David i a tota la Junta pels èxits assolits durant l’ultima temporada. 

L’Oriol estava gratament sorprès i orgullós de l’alt nivell assolit pels Castellers de Vilafranca i per la resta de colles en els darrers anys, però una fita castellera el meravellava més que cap altra: el 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre simultanis de la diada de Sant Ramon del 2001. Deia, amb raó, que no se li havia fet prou justícia i que a la plaça de la Vila de Vilafranca s’hauria de recordar aquest moment únic de forma adequada. 

Molts records ens deixa l’Oriol a cadascun de nosaltres, prova de la seva amistat i del seu amor als castells i a la seva Colla. 

Nosaltres només li podem dir gràcies Oriol. Gràcies per iniciar aquesta gran aventura fa més de 60 anys. Gràcies per ajudar-nos a ser la Colla que som avui dia. Gràcies per haver-nos fet costat i esperonat fins al darrer instant. 

Tots els Castellers de Vilafranca honrarem la teva memòria en cada plaça que trepitgem, en cada castell que bastim.

 Et portarem sempre al cor. 

Fins sempre Oriol! 

 

Miquel Ferret i Miralles

President dels Castellers de Vilafranca

 

MOLTES GRÀCIES ORIOL

Moltes gràcies Oriol.

Som molts els que hem nascut amb els Castellers de Vilafranca presents en les nostres vides.

Som molts els que hem format i formem part d’aquesta gran colla.

Som molts els que hem gaudit de grans diades i de grans fites castelleres.

Som molts els que estimem aquesta gran colla.

Som molts els que sabem que sense tu, Oriol, tot això no hauria estat possible .

Oriol, seguirem venint al teu museu casteller de Can Cassanyes, al santuari com tu l’anomenaves, a fer ofrena de les fites castelleres i seguirem recordant les teves sàvies paraules.

Ahir no ens va deixar només l’amic, el pare de l’amic, l’amic del meu pare, el nostre primer cap de Colla, el fundador de la colla… Ahir ens va deixar qui amb un somni, una il·lusió, la seva afecció, ha fet que la vida de molts de nosaltres sigui diferent, sigui mes apassionant, sigui millor. És per això que li agrairem per sempre més. 

Visca els Castellers de Vilafranca!

 

David Miret i Rovira

Cap de Colla dels Castellers de Vilafranca

Toni Bach

Sotscap de Colla dels Castellers de Vilafranca

 

EN EL COMIAT DE L’ORIOL ROSSELL

És amb profunda tristesa que els Castellers de Vilafranca acomiadem avui les despulles del nostre fundador i primer cap de colla, l’Oriol Rossell. Ell ha estat tot un referent de la castellística vilafranquina dels darrers 60 anys. Poc s’ho podien imaginar -ell i els comptats romàntics que li van donar suport en aquella singladura iniciada el 14 de setembre del 1948, a Sant Cugat Sesgarrigues- que la llavor castellera aleshores tot just germinada hauria de fruitar, al pas del temps, en la consolidació de la colla més destacada del món casteller en els dos darrers decennis.

L’empenta de l’Oriol va ser determinant en uns moments que Vilafranca vivia immersa en la penúria d’uns anys de postguerra instal·lats en la grisor més absoluta. L’aparició dels Castellers de Vilafranca va significar, per a un bon grapat de joves, la possibilitat de poder participar en una activitat de lleure noble i encomanadissa, quan les opcions de divertiment a la vila eren més aviat minses i difícils de dur a terme en aquella època ja llunyana de mitjan segle passat. Vet aquí, doncs, el valor afegit de l’empresa que ell va comandar, sobretot en uns primers anys de trajectòria dificultosa, marcada per una sèrie de problemes que va caldre de solucionar per tal que la marxa de la colla no restés anorreada a redós de la incomprensió i la malícia d’alguns elements aliens que no ajudaven al seu normal desenvolupament. Més tard, quan el grup va renéixer de les seves cendres, l’Oriol tornava a ser a primera fila, tot beneïnt simbòlicament l’estrena de les camises de color verd, el color de l’esperança que ens hauria de portar fins al capdamunt del firmament casteller. Ell ha gaudit com el que més amb els èxits de la seva i nostra colla, fins al darrer moment. Tot i que la seva avançada edad li impedia en el últims temps de participar de les actuacions castelleres, n’ha estat al cas en tot moment; i sempre amb la dèria, sobretot més recentment, d’encomanar la seva admiració envers aquella extraordinària demostració de perícia, de força, d’equilibri, de valor i de seny i de rauxa a la vegada que es féu palesa a la diada de Sant Ramon del 2001, amb els tres i quatre de nou folrats i descarregats alhora. Aquell clixé gairebé irrepetible l’ha dut al cor i a la memòria al llarg d’aquests quasi deu anys que fa de la gesta més sonada del fet casteller de tots els temps. Crec que és bo de començar a tornar-hi a pensar -i em consta que així s’ha fet ja- quan ens trobem pràcticament a les envistes de celebrar el 10è. aniversari d’aquells inoblidables instants de glòria col·lectiva. Penso que fóra el millor dels homenatges que podríem retre al nostre capdavanter en aquest 2011 que romandrà marcat per sempre més, en els seus inicis, pel seu dolorós traspàs.

No es pot pas dir que l’Oriol Rossell hagi passat de puntetes per aquest món. El seu historial ha estat força dens, farcit d’anècdotes i amanit de pinzellades que li haurien permès de protagonitzar un sucós llibre de memòries. I, tanmateix, ha volgut narxar a la quieta, sense fer soroll, en un darrer exercici de cortesia envers la fanília i els amics. Ha estat tostemps un bon patriota, amb un sentiment irrenunciable de catalanisme militant. En els últims anys, Vilafranca s’havia vist privada de la seva presència pels nostres carrers i places: als mesos d’estiu i als que li fan costat, tot lluïnt invariablement una sempre impecable camisa d’un blanc immaculat i, a l’hivern, una indumentària més adient a l’hora de poder resguardar-se del fred i de les inclemències climàtiques. Era la seva una de les estampes mòbils del tipisme vilafranquí, amenitzada amb les visites puntuals als diferents llocs -i als amics- que acostumava a frequentar. La guardarem per sempre en la memòria, de la mateixa manera que servarem també el record permanent de tot allò que el seu impuls i la seva generositat ha reportat a la història castellera de casa nostra.

Gràcies, Oriol, pel teu lideratge, per la teva tasca i el teu compromís, per la teva paciència i, sobretot, per haver-nos donat vida. Que siguis el millor dels enxanetes a coronar el magne castell cap a l’eternitat.

 

Eloi Miralles i Figueres

Casteller de Soca-rel dels Castellers de Vilafranca

Deixa un comentari