Parlem amb Iurgi Arocena sobre el nou projecte que l’1 de juny engega a Cal Figarot. Els fogons ja estan a punt!

 

  • Quina és la teva trajectòria prèvia i com vas arribar a Vilafranca?

Vaig començar a treballar en la restauració als 16 anys perquè li vaig demanar una moto a la meva mare i em va dir que em posés a treballar. El que tenia més a mà era l’hostaleria. També vaig començar a estudiar informàtica, però l’informàtica em va importar un rave i l’hostaleria em va agradar molt. Vaig fer alguns cursos de cuina, vaig treballar en alguns bars i restaurants, per exemple, vaig estar dos anys al Berasategui… i vam obrir un bar de copes i un restaurant. Després vaig venir cap a Vilafranca. Vaig treballar al Lizarran, d’on en tinc un molt bon record, a la Trebbia, i finalment vaig obrir el Narrika.

  • Per què decideixes agafar el projecte de Cal Figarot?

Tenia tracte amb molts dels castellers… els he donat de menjar després del Concurs de Castells de Tarragona o el dia de Sant Fèlix, i sempre havia coquetejat amb aquesta idea. Una de les persones de la colla que conec em va explicar que s’havia obert el termini per presentar projectes pel restaurant. Es va presentar l’oportunitat, vaig presentar la meva proposta i he arribat fins aquí.

  • A nivell gastronòmic, què oferirà el restaurant?

No utilitzem el concepte de primer i segon plat, excepte en el menú, que sí que n’hi haurà.

És una oferta gastronòmica més pensada per compartir. Taules de grups amb plats per picar, com txuletes, truites de bacallà de 8 ous… És la línia que teníem al Narrika i mantindrem aquí, excepte en els menús de migdia i de cap de setmana, que serà diferent.

  • Quin model de local trobarem?

Oblidem el concepte de restaurant… s’aproparà molt més a la idea d’un bar. Si venen dues persones que volen menjar una tapa i beure un parell de cerveses, que ho puguin fer sense cap problema, que no es vegin obligats a haver de sopar. Que no hi hagi la sensació de no poder seure en una taula si no es vol fer un àpat. Ho vam fer ja al Narrika, on s’hi va ajuntar molta gent i vaig tenir un tracte molt proper amb els Verds i altres grups de cultura popular de Vilafranca. Al final es va convertir en una espècie de casa per tots ells… com es feia antigament als bars, de forma romàntica. No teníem telèfons mòbils i anaves al bar de referència perquè sabies que et trobaries els amics. Això és el que vull que sigui el Figarot, un lloc de referència.

  • I quin dia comença?

L’1 de juny i estem preparats. Estic desitjant que vingui tota la colla. Que sàpiguen que aquí ens trobaran i els tractare, igual de bé que fins ara. Cap aquí!