Caps de colla

Correu electrònic Imprimeix

Oriol Rossell i Almirall "Mascle de Sant Marçal" (1948-1952)

Oriol Rossell (1948-1951)

Fundador i primer cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Ell sembrà la llavor i la transmeté als qui l’acompanyaren en la primera sortida, a Sant Cugat Sesgarrigues, el 14 de setembre del 1948. Abans havia col·laborat com a casteller amb els Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Sota el seu guiatge, s’aconseguiren els primers castells de set. Abans que la colla fos legalitzada oficialment era considerat com el president honorari de la junta i sempre vetllà pel seu bon funcionament. Impulsà la creació del Patronat de Castells i patrocinà els premis “Força, equilibri, valor i seny” de periodisme casteller.

Ramon Sala i Miralles (1953-1956)

sala Amb una bona formació autodidacta, en substituir el fundador, li tocà fer front a algunes situacions conflictives, derivades del que ell anomenava «la guerra dels enxanetes». Tot i això, pogué dirigir els primers quatres de set amb l’agulla al mig, la màxima fita dels Castellers de Vilafranca en els anys que lluïren el color rosat a la camisa. A finals del 1955, quan anà a viure a Barcelona, la colla restà temporalment dissolta, però tant ell com els seus fills hi continuaren vinculats durant uns anys.

Josep Pedrol i Boix "Pedrola" (1957-1960)

Josep Pedrol

Fou el voluntariós cap de colla de la represa –amb camises de color verd que substituïren les de color rosat–, amb una primerenca sortida a Manresa, el 5 de maig del 1957, després de més d’un any d’inactivitat dels Castellers de Vilafranca. Durant el seu mandat, el consistori vilafranquí es constituí en un ferm valedor de la colla, fet que en facilità la reorganització. Sota la seva direcció es pogueren mantenir els castells de set de l’època inicial.

Carles Domènech i Soler "Mènech"

Carles Domènech

En la seva primera etapa com a cap de colla consolidà els castells de set i, amb el seu tarannà obert i dialogant, propicià l’entrada de nous membres. Anys a venir, tornà a agafar el timó, en un llarg mandat que es perllongaria fins a dues dècades, en les quals es féu el pas decisiu dels castells de vuit cap als primers castells de nou, procés que culminà en una memorable diada de Tots Sants del 1990, en la qual, per primera vegada al segle XX, una colla descarregava dos castells de nou folrats, el tres i el quatre, en una mateixa actuació. Amb esperit democràtic, sabé «repartir joc» entre els que l’acompanyaren en les diverses juntes, en una època que els Castellers de Vilafranca gaudiren d’una més gran projecció internacional i en la qual aquests reberen la Medalla de la Vila, de part del Consistori vilafranquí, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Un element clau per entendre el creixement posterior de la colla fou l’adquisició de Cal Figarot, l’any 1983, el nostre local social.

Joan Bolet i Mateu"Garsa" (1963)

Joan Bolet

Ja havia conduït els Castellers de Vilafranca en l’única actuació que tingué lloc el 1956, per Sant Raimon, i que fou l’última amb les camises de color rosat. Passats uns anys, s’avingué a comandar-los de nou, per espai d’una única temporada, la del 1963, any que coincidí amb la inauguració, a casa nostra, del monument als Castellers, el primer que s’aixecava al nostre país. Molt compromès amb l’entorn casteller, afable i proper, la seva personalitat castellera féu que es considerés, al costat del fundador, com un dels «pares» de la colla.

Gabriel Martínez i Escofet "Gabi" (1964-1969 i 1974)

Gabriel Martínez Menà –i manà– els Castellers de Vilafranca en dues etapes i amb molta dedicació i força de voluntat per part seva. En la primera, després que el 1965 es reconegués a la colla el dret d’actuar per Sant Fèlix a la plaça de la Vila, anà sumant alguns trumfos fins a aconseguir situar-la al nivell de les de vuit pisos, amb el primer quatre de vuit carregat. Molt més profitós encara esdevingué el darrer any que n’estigué al front, en el qual els verds, en una temporada espectacular, aconseguiren descarregar altres castells de vuit de superior entitat

Lluís Giménez i Noguera (1970-1973)

Lluís Giménez (1970-1973) Carismàtic i amb uns grans dots de lideratge, dignificà encara més el paper de la colla davant de tot el món casteller i anà afegint nous èxits al seu palmarès, amb l’estrena d’alguns castells de vuit i una particular dedicació envers els pilars de més alçada. Sota la seva tutela, es donà un gran impuls a les celebracions de les diades de la colla i aquesta dugué a terme, a més, les primeres sortides dellà del país o, si més no, més enllà de la frontera estatal, a la Catalunya del Nord i a París. El punt àlgid en la seva trajectòria el constituí la primera victòria en un Concurs de Tarragona, el del 1972, que catapultà els Castellers de Vilafranca cap als llocs capdavanters de la castellística moderna.

Francesc Moreno i Luque "Melilla" (1995-2003)

Francesc Moreno

Fou el primer casteller dels que «baixen de dalt» a esdevenir cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Amb experiència i un entusiasme desbordant, no exempt de seny però adobat també amb un punt de rauxa, i a recer d’un inusitat domini pilaner, situà la colla al zenit del món casteller, amb la recuperació de castells oblidats i introduint noves construccions. Sota el seu comandament s’aconseguí descarregar successivament, entre d’altres castells, la torre de nou amb folre i manilles, el quatre de nou amb folre i l’agulla, el pilar de vuit amb folre i manilles i el cinc de nou amb folre, a més de carregar la torre de vuit i el quatre de nou. El 15 de novembre del 1998 es trencà el sostre casteller en coronar el primer tres de deu amb folre i manilles de la història. Les victòries en tres concursos tarragonins –1996, 1998 i 2002– acabaren de guarnir una trajectòria que es dignificà encara més amb la insòlita gesta del 31 d’agost del 2001, quan els verds descarregaren alhora els tres i quatre de nou folrats.

Lluís Esclassans i Castellet (2004-2007)

Lluís Esclassans (2004-2007)

El difícil repte de superar la tongada d’èxits assolits en les etapes anteriors fou assumit amb decisió i competència pel que ha estat un altre dels bons castellers del tronc a dirigir la colla. Sota el seu mestratge, les victòries als concursos de Tarragona dels anys 2004 i 2006 es refermaren amb dues actuacions que, fins aleshores, eren considerades les millors de l’historial casteller global. La primera, per Sant Fèlix del 2005, amb el quatre de nou amb folre i l’agulla, la torre de nou amb folre carregada –per primera vegada a la història–, el tres de deu amb folre i manilles carregat i el pilar de vuit amb folre i manilles, també carregat. I la segona, per Tots Sants del 2006, amb tots els castells descarregats: quatre de nou amb folre i l’agulla, cinc de nou amb folre, torre de nou amb folre i manilles i pilar de vuit amb folre i manilles.

David Miret i Rovira (2008-2011)

David Miret Un altre cap de colla gairebé irrepetible, amb un carisma contrastat i una fe sense límits que li permeteren continuar l’engranatge d’èxits dels seus predecessors, concretats en dues victòries més a Tarragona –2008 i 2010– i noves consecucions castelleres, com ara el tres de nou amb folre i l’agulla i la torre de vuit, descarregada aquesta en tres ocasions consecutives. En la diada de Tots Sants del 2010 se superà la millor actuació constituïda per quatre castells de gamma extra: quatre de nou amb folre i l’agulla, torre de vuit, tres de nou amb folre i l’agulla i pilar de vuit amb folre i manilles. En la temporada del 2011 s’aconseguí fer l’aleta a tots els màxims castells de l’era moderna aixecats fins aleshores i, per Tots Sants, es tornaren a carregar, en un mateix dia, el tres de deu amb folre i manilles i la torre de nou amb folre. En aquest període la colla viatjà a Xile (2008) i l’Índia (2011), on fou plantat, a la ciutat de Thane, el tres de nou amb folre.

Pere Almirall i Piqué "Pere de Sant Quintí" (2012-2015)

Pere Almirall "Pere de Sant Quntí"

Una barreja de joventut i de veterania, i el fet d’haver format part del tronc dels castells de nou, des del pom de dalt en avall, marcaren el seu trajecte al front de la colla, que serà recordat com el que posà fi a dos reptes pendents: els de completar el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles. Amb un parell més de victòries al concurs –2012 i 2014–, de les grans actuacions del seu mandat, cal destacar-ne dues: l’històric Sant Fèlix del 2013 –quatre de nou amb folre i l’agulla, tres de deu amb folre i manilles, quatre de nou i pilar de vuit amb folre i manilles, tots completats– i la diada de Tots Sants del 2015, que superà el difícil repte de millorar l’actuació anterior: tres de nou amb folre i l’agulla, torre de vuit, tres de deu folrat i emmanillat i pilar de vuit amb folre i manilles, tots descarregats. Per Tots Sants del 2012 ja s’havia descarregat el primer set de nou amb folre de tots els temps, el mateix dia que es coronà la tercera torre de nou amb folre vilafranquina. D’aquest cicle també daten els primers nous de vuit amb un sol enxaneta, així com l’exitosa campanya del 2013, quan els Castellers de Vilafranca només registraren una sola caiguda en tota la temporada. També mantingueren una gran projecció internacional, viatjant fins a Nova York (2012) i Xangai (2015), on descarregaren un altre tres de nou folrat.



Segueix-nos a »

Castellers de Vilafranca

Contacte i Contractació »

Carrer del General Prim, 11
"Cal Figarot"

+34 681 02 73 80

info@castellersdevilafranca.cat

Patrocinadors »

  Ajuntament de Vilafranca del Penedès la xarxa logo DO penedès  smp 2   
  sia biosca 2 munne mas tinell  sabadell  
Desenvolupament web per Indesai | Disseny web per FeedbackMP
Patrocinadors i Col·laboradors |
Manteniment Informàtic Barcelona | Posicionament Web
Avís legal | 2017 Castellers de Vilafranca tots els drets reservats
x