Oriol Rossell (1948-1951)

Fou cap de colla des de la fundació dels Castellers de Vilafranca, el 1948, fins l’any 1951. Consolidà l’activitat castellera i els castells de set bàsics.

Ramon Sala (1952-1956)

Sota la seva direcció s’aconseguí la fita més rellevant d’aquell període: el quatre de set amb l’agulla al mig.

Josep Pedrol "El Pedrola" (1957-1960)

Represa de la colla després d’un any d’inactivitat. El color verd substitueix el color rosat de les antigues camises. Es mantenen els castells de set.

Carles Domènech "El Menec"

(1961-1962). Va donar un nou impuls a la colla i amb ell l’entrada de nous membres.

(1975-1994). En Carles Domènech tornà a agafar el timó de la colla, en un llarg mandat que es perllongarà fins a dues dècades. Un element clau per entendre el creixement posterior de la colla, fou l’adquisició, l’any 1983, de Cal Figarot. En una primera etapa es consoliden els grans castells de vuit, s’assoleix el cinc de vuit per Sant Fèlix de 1985 i s’encaren els primers intents de castell de nou. Aquests arribaran amb el tres de nou i el quatre de nou carregats, el primer per la diada de Sant Ramon i el segon en la de Tots Sants de 1987. Memorable fou la diada de Tots Sants de 1990 en que per primera vegada una colla descarregava dos castells de nou, el tres i el quatre, en una mateixa actuació.

Joan Bolet "El Garça" (1963)

La colla va fent camí cap a noves fites i coincideix amb l’any de la inauguració, a Vilafranca, del primer Monument als Castellers bastit al nostre país.

Gabriel Martínez "El Gabi"

(1964-1969). Sota el seu guiatge, els Castellers de Vilafranca actuen per primera vegada, l’any 1965, a la diada de Sant Fèlix. Són també els anys de la participació en els Concursos de Can Jorba, a Barcelona. L’any 1969 arriben els primers castells de la categoria de vuit: la torre de set i el quatre de vuit.

(1974). En l’any en que en Gabi Martínez torna a dirigir la colla, s’aconsegueixen descarregar, per primera vegada, tan la torre com el tres de vuit.

Lluís Giménez (1970-1973)

La colla es consolida en les posicions capdavanteres del món casteller: es descarrega el primer quatre de vuit per Sant Fèlix de 1971; es guanya el concurs de Tarragona del 1972, amb el primer tres de vuit carregat; es descarrega el pilar de sis (1972) i s’aconsegueix la torre de vuit el 1973.

Francesc Moreno "El Melilla" (1995-2003)

El 1995 sota la direcció i entusiasme de Francesc Moreno s’inicia un esplendorós període, que esperem continuí per molt de temps, en que els esforços dels darrers anys fructifiquen en un esclat de castells impressionants, algun dels quals ni tan sols s’havia imaginat. La successió d’èxits esdevé espaterrant, fins el punt que es fa difícil fer-ne una tria. El 1995 s’aconsegueixen el pilar de set amb folre, la torre de nou amb folre i manilles, el quatre de vuit amb l’agulla al mig, tots descarregats; el pilar de vuit amb folre i manilles - descarregat el 1997 – i el quatre de nou amb folre i l’agulla al mig – descarregat el 1996 -. El cinc de nou amb folre arriba el 1997 i l’any del cinquantenari, el 1998, s’aconsegueix trencar el sostre casteller amb el tres de deu amb folre i manilles. El 1999, la colla d’en “Melilla” recupera la històrica torre de vuit neta i l’any 2001 es va aconseguir una de les gestes difícilment repetibles en el món casteller, la consecució de dos castells de nou alhora. Finalment a l’any 2002 el quatre de nou net es suma al ampli ventall de castells assolits en l’etapa del Francesc Moreno “Melilla”.

Lluís Esclassans (2004)

L’any 2004 Lluís Esclassans agafa la colla amb el difícil compromís de continuar mantenint el nivell marcat en anys anteriors. No tan sols es supera el repte marcat, sinó que els Castellers de Vilafranca continuen fent història carregant per primer cop dues torres de vuit netes en una mateixa temporada (2004) o fent creïble la torre de nou amb folre, amb l’intent més llunyà fet fins aleshores.
A dia d’avui, els Castellers de Vilafranca han mantingut clarament la seva privilegiada posició capdavantera en el món casteller com ho evidencia, entre d’altres, el fet d’ésser la colla triomfadora de quatre dels darrers cinc concursos de Tarragona, un d’ells sota la direcció tècnica de l’actual cap de colla, Lluís Esclassans.